Com muntar un negoci des de zero: els passos, en l'ordre correcte

1. Comprova que algú paga abans de gastar

La idea no es valida preguntant «què et sembla?», perquè tothom diu que sí. Es valida demanant diners o un compromís concret. Fins que algú no paga, el que tens és una hipòtesi.

Una manera barata de fer-ho en dues setmanes:

1. Escriu en una frase què ofereixes, a qui i quin problema resols. Si et calen tres frases, encara no està clar.
2. Parla amb deu persones que encaixin en aquest «a qui». No els venguis res: pregunta'ls com resolen avui el problema i quant els costa.
3. Als qui mostrin interès, ofereix-los el servei ja, amb data i preu. Una reserva pagada val més que cinquanta «m'interessa».
4. Si ningú no paga, canvia una sola cosa —el públic, el preu o l'oferta— i torna-hi. És molt més barat ajustar ara que amb un local llogat.

2. Fes els números al revés: del que necessites al teu preu

L'error més car en començar és copiar el preu de la competència. No coneixes els seus costos ni si guanya diners. Calcula el teu partint del que necessites endur-te a casa.

Ara les hores. Un mes té unes 160 hores laborables, però no les facturaràs totes: respondre missatges, desplaçar-te, formar-te, fer papers i les cites que cauen se'n mengen entre un 30 % i un 40 %. Si factures 100 hores reals, necessites 31,50 € per hora només per complir la taula. A això s'hi suma l'IVA si la teva activitat en porta.

Si aquest preu et sembla impossible de cobrar a la teva zona, el problema no és el preu: és el model. O puges el valor (especialització, bons, un client millor), o redueixes costos fixos, o canvies el que vens. Descobrir-ho en un full de càlcul és gratis.

3. Autònom o societat limitada

Per a una persona que comença sola, donar-se d'alta com a autònom és el més habitual: és ràpid, barat i es desfà igual de fàcil si no surt bé. La societat limitada té sentit més endavant.

El punt en què l'SL surt a compte depèn del teu benefici i de la teva situació personal, i canvia amb la normativa. És la pregunta perfecta per a una primera consulta amb un gestor: porta-li els números del pas anterior.

4. L'alta, tràmit a tràmit

Donar-se d'alta com a autònom són dues gestions, totes dues per internet amb certificat digital o Cl@ve, i totes dues gratuïtes:

1. Hisenda: declaració censal (model 036). Comuniques quina activitat faràs, des de quan i quins impostos et corresponen. L'antic model 037 simplificat ja no existeix.
2. Seguretat Social: alta al RETA. Es tramita al portal Importass, fins a 60 dies abans de començar. Aquí tries la previsió de rendiments, que determina la quota.

Dues coses que convé saber abans d'omplir res. Primer, la quota es calcula per ingressos reals: tries un tram segons el que preveus guanyar i es regularitza després. Segon, qui es dona d'alta per primera vegada sol poder acollir-se a una quota reduïda durant els primers dotze mesos, prorrogable si els ingressos continuen sent baixos. Cal sol·licitar-la en fer l'alta; després no es pot.

Segons la teva activitat pot caldre alguna cosa més:

• Local obert al públic: llicència d'activitat o comunicació prèvia al teu ajuntament. Pregunta-ho abans de signar el lloguer: no tots els locals serveixen per a totes les activitats.
• Professió regulada (sanitàries, advocacia, arquitectura…): col·legiació i, en molts casos, assegurança de responsabilitat civil obligatòria.
• Tractes dades de clients (sempre, tan bon punt guardes un telèfon): has d'informar de com les fas servir. La teva web ha de portar avís legal, política de privacitat i política de galetes.

5. Els impostos que presentaràs

No cal ser expert, però sí saber què existeix perquè no t'agafi per sorpresa. En estimació directa, que és el règim de la majoria, el calendari d'un autònom és aquest:

• L'IVA no és teu. El cobres per a Hisenda. Si te'l gastes, el trimestre següent fa mal.
• Hi ha activitats exemptes d'IVA, com l'assistència sanitària o part de l'ensenyament. Si és el teu cas, no el repercuteixes però tampoc te'l dedueixes.
• Si factures a empreses com a professional, a la factura s'hi aplica una retenció d'IRPF, reduïda durant els primers anys. Aquesta retenció ja compta com a pagament a compte.
• Guarda totes les factures, emeses i rebudes, i els justificants. L'obligació de conservar-les dura anys.

La normativa de facturació està canviant —sistemes de facturació verificables i factura electrònica entre empreses— amb dates que s'han anat ajornant. Pregunta al teu gestor què t'aplica i des de quan, i no triïs programa de facturació sense haver-ho fet.

6. Separa els diners des del primer dia

La majoria de negocis petits que tanquen no ho fan per falta de clients sinó per falta de calaix: guanyen diners sobre el paper i no poden pagar el trimestre. Tres hàbits ho eviten gairebé sempre.

1. Un compte bancari només per al negoci. No és obligatori com a autònom, però és la diferència entre saber quant guanyes i endevinar-ho.
2. Un segon compte per als impostos. Cada vegada que cobres, mou-hi tot l'IVA i entre un 15 % i un 20 % més per a l'IRPF. Aquests diners ja no existeixen.
3. Un coixí de tres mesos de despeses fixes abans de deixar una altra font d'ingressos. Els primers mesos gairebé sempre van més lents del previst.

7. Munta el mínim per poder vendre

Per començar no necessites un logotip d'agència, targetes ni oficina. Necessites que passin tres coses sense que hi siguis davant:

• Que et trobin. Una fitxa de Google Business Profile completa —és gratis— i una web pròpia que digui què fas, on i quant costa. Ho desenvolupem a com crear una pàgina web per al teu negoci.
• Que puguin reservar o comprar sols. Cada missatge d'anada i tornada per quadrar una cita és un client que es refreda.
• Que puguis cobrar. Amb targeta, per avançat o amb paga i senyal. Redueix les absències i t'estalvia perseguir pagaments.

Ho pots resoldre ajuntant diverses eines o amb una de sola que ho porti tot. Les opcions, amb els costos reals, són a eines per gestionar un negoci.

8. Els primers deu clients

Els deu primers no arriben per publicitat. Arriben per proximitat i per insistència, en aquest ordre:

1. El teu cercle, amb una petició concreta. No «he obert un negoci», sinó «busco tres persones amb mal d'esquena que vulguin provar una sessió aquesta setmana».
2. Qui ja té el teu client. El gimnàs si ets fisioterapeuta, la floristeria si organitzes casaments. Una recomanació creuada val més que cent impressions.
3. Una ressenya per cada servei. Demana-la el mateix dia, amb l'enllaç directe. Amb deu ressenyes reals la teva fitxa comença a sortir al mapa.
4. Fes que tornar sigui fàcil. Un bo de diverses sessions o un recordatori a les sis setmanes converteix un client en ingressos recurrents.

La publicitat de pagament funciona millor quan tot l'anterior ja està muntat: amplifica un sistema que converteix, no el substitueix.

9. Errors que fan tancar negocis el primer any

• Llogar un local abans de tenir clients. És la despesa fixa més difícil de desfer. Comença a domicili, en línia o compartint espai.
• Cobrar poc «per arrencar». Atraus el client que només busca preu i després no el pots apujar.
• No tenir política de cancel·lació. Un forat buit per una absència són diners que no tornen. Decideix les normes i posa-les per escrit abans de la primera reserva.
• Dependre d'un sol canal. Si tots els teus clients vénen d'una xarxa social o d'una plataforma, el negoci és seu. La llista de clients i la web han de ser teves.
• Deixar els papers per al final del trimestre. Deu minuts a la setmana eviten un cap de setmana de pànic i més d'una sanció.